Com ja sabeu, aquest curs he incorporat el treball d'educació emocional amb els meus alumnes a partir del conte "El monstre de colors". Estàvem treballant totes les emocions menys l'amor, i no acabava de trobar la manera d'integrar-la a l'aula. Tot va sorgir a partir de les necessitats de l'aula, i de la manera que més m'agrada que sorgeixin aquestes coses... de manera esponània, sense preveure, sense planificar, fent el "Bon dia".
Portava molts dies amoïnada per la dinàmica que s'estava creant a l'aula i vaig pensar que era moment de dir-nos les coses que més ens agraden de la resta. Així doncs vam fer rotllana i els hi vaig preguntar si creien que totes les persones tenien coses boniques en el seu cor. Primer van dir que no, que la gent que és "dolenta" no en té, però entre ells van anar reflexionant i van arribar a la conclusió que sí, que tots tenim coses boniques. Un alumne va dir que ell no tenia coses boniques, i vaig aprofitar perquè cada un dels companys li digués una cosa que li agradava d'ell. Un per un, van trobar adjectius i frases que li demostraven que té coses positives a dins seu. Un cop vam parlar tots, vam escriure cada un el que havíem dit, li vaig plastificar i li vam fer un llibre perquè mai s'oblidés de les coses bones que té.
En aquest moment vaig proposar-los l'elaboració de la BÚSTIA DELS MISSATGES BONICS, en la escriuríem missatges bonics a companys de la classe. Vam establir unes directrius:
Posar el nom del nen/a a qui li enviem el missatge.
Hem d'escriure esforçat-nos en posar totes les lletres, perquè ho han de llegir els companys.
Posar a sota qui ha escrit el missatge.
Farem un missatge per company.
Si alguns companys no tenen missatge, el dia següent els hi farem a ells.
Amb tot això vaig buscar una caixa i la vam convertir en una bústia, i entre tots la vam decorar. Aquest és el resultat:
Cada dia, després del bon dia, obrim la bústia i els hi dono el missatge que els ha fet el company/a. Si el volen compartir amb la resta el llegeixen en veu alta, i sinó el llegeixen per ells. Si no entenen el que posen, el nen o nena que l'ha escrit l'ajuda.
No era ni molt menys l'objectiu però el treball de lectoescriptura que es fa és molt interessant, doncs entenen que escriure té una finalitat, i que si no posem totes les lletres no s'entén el que volem dir.
Mireu quins missatges que s'escriuen!
- "Gràcies per ser la meva amiga".
- "T'estimo".
- "Ets molt guapa".
- "Estic molt contenta perquè ja estas bé".
- "Te quiero. Besitos".
- "Biel ets el meu amic".
- "Que "m'inviti" al seu cumple".
És molt gratificant quan arriben al matí i agafen papers per escriure missatges als companys. Us convido a provar-ho a classe, i que compartiu la vostra experiència.
