En el document podem trobar la definició de responsabilitat, què és el que evolutivament, els nens i nenes, poden fer segons la seva edat, pautes pels pares, per gestionar les diferents situacions que se'ns poden presentar amb els infants, i finalment ens parla sobre els límits.
La manca de temps, la majoria de vegades, fa que els pares acabem vestint als nens, preparant l'esmorzar mentre posem una rentadora, i fent mil coses a la vegada. Quants de nosaltres acabem posant el jersei al nostre fill, un dia entre setmana, perquè arribem tard a la feina?
Potser posar-se la roba, o el pijama, són tasques que es fan a totes les cases, però què me'n dieu de parar taula, o posar la roba bruta per rentar, o que el nen es prepari la seva motxilla de l'escola. Us asseguro que amb 4 anys es poden preparar la motxilla, si el meu ho fa la resta també pot.
Potser us preguntareu per què un nen de 4 anys ha de fer totes aquestes coses... doncs d'aqui el títol de l'entrada.... es tracta d'educar en la responsabilitat. I no es tracta de dir-li: posa la bata a la motxilla, o l'esmorzar, perquè tal i com diu l'article que us he adjuntat, això no és ser responsable, això és ser obedient. I estar molt bé que els nens siguin obedients, però... està molt bé també que siguin responsables, oi?
Estic convençuda que, amb qualsevol família, si ens aturem una estona i fem aquesta reflexió que us acabo de fer, la visió sobre la responsabilitat i els nens canviarà. Ells poden fer molt més del que els hi demanem, i no ho fan perquè els adults no els deixem l'espai per fer-ho, per manca de temps la majoria de les vegades. Però si us pareu a pensar, la manca de temps dels adults és el resultat, a casa em refereixo, de la manca de responsabilitats dels infants.
El meu fill, des de vora els 2 anys, quan es treu la roba, la posa al cabasset de la roba bruta que tenen a la seva habitació. Recordo a la meva mare, un dia "esbroncant-me" per ser massa estricta amb el nen, "pobret, tan petit" em deia. Mama, li vaig dir, ho pot fer oi? doncs quin mal té? no li fa cap mal aprendre a recollir la roba, en tot cas, és un bé per ell.
Ara és quan us exposo la segona part... és fantàstic que tinguin tasques, però ja sabeu que educar necessita temps i paciència, així que el primer dia, per la novetat, clar, serà molt divertit parar taula, o fer-se el llit, però al cap dels dies.... la motivació disminueix en picat, i és on apareixen els conflictes. Aquest és un dels punts que en el document trobareu explicat (què podem fer abans de la tasca, mentre dura la tasca, després de la tasca i... si no fa la tasca)
En el moment en què es decideix iniciar aquest camí, els adults, hem de fer un exercici de contenció. Què vull dir amb això? doncs que si el nen té la tasca de fer-se ell la motxilla, se la fa ell, ni anem al darrera supervisant ni comprovem que estigui tot el que necessita. En tot cas, quan acaba li preguntem si està segur que ho ha posat tot. I no no ha posat el got... no li posem! Quan se'n adoni a l'escola que no té got... segur que mai més se l'oblida. I això als pares ens costarà moltissim! Però amb paciència i amb molt d'amor s'aconsegueix!
Per començar podem fer algun cartell de tasques i/o un cartell que recordi el que han de fer. I els primers dies ho fem amb ells, i els hi anem retirant l'ajuda de forma progressiva, fins que de forma autònoma vagin adquirint responsabilitats.
En una propera entrada us facilitaré material didàctic que he elaborat pels meus fills.
Com tot, l'establiment i integració de tasques, té un procés, i com a educadors, hem d'acompanyar als infants en aquest camí. En primer lloc cal establir les tasques de les que serà responsable (si no en té cap, podeu començar amb un parell) poden ser: vestir-se i desvestir-se sol durant tota la setmana, preparar-se la roba del dia següent, preparar-se la motxilla, parar taula,... el que decidiu!
Així que us animo a llegir el document i a educar en la responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...